La micropropagació in vitro és una tècnica biotecnològica basada en el cultiu in vitro de plantes. Aquesta metodologia permet una propagació massiva obtenint plantes radicades uniformes i idèntiques a la planta mare. Això és de vital importància en la producció de portaempelts, ja que permet plantacions fructícoles homogènies.
La micropropagació
Fases de la micropropagació:
​
1. Preparació de les plantes mare.
A partir de plantes mare de l’espècie que es vol propagar s’obtenen petits segments internodals amb els quals s’iniciarà el procés de cultiu In Vitro al laboratori.
​
2. Desinfecció.
Al laboratori, els segments son sotmesos un tractament de desinfecció permeti eliminar els microorganismes de la superfície del teixit vegetal.
​
3. Establiment.
Seguidament els segments son cultivats en tubs d’assaig amb medi de cultiu estèril.
​
4. Multiplicació:
Durant aquesta fase es propaguen els brots anteriors originant noves tiges amb fulles. Periòdicament aquests nous brots s'han de subcultivar en un nou medi mitjançant divisions i ressembres successives en pots amb medi de cultiu estèril.
​
Figura 1. Esquema de les fases de la micropropagació in vitro de plantes.
​
5. Elongació.
En aquesta fase s’estimula l’allargament vertical de la tija abans d’entrar en la fase d’arrelament.
​
6. Arrelament.
Els brots elongats son individualitzats en un medi de cultiu que afavoreixi la generació d’arrels in vitro.
​
7. Aclimatació.
Aquesta fase es dona fora del laboratori i consisteix en sotmetre gradualment les plantes a condicions ambientals normals. Les plantes in vitro són molt sensibles als canvis ambiental per això s'aclimaten en hivernacles especialitzats que permetin una readaptació molt progressiva a les condicions naturals del ambient.